Breus notes de la història d’Olot

Històricament, la divisió territorial de Catalunya s’ha definit a través de les comarques, territoris d’influència directa de la principal ciutat que les vertebra. En el cas d’Olot, la seva comarca és la Garrotxa, terra accidentada, trencada, orogràficament irregular, punt de trobada entre les serres del Pre-pirineu i del Sistema Litoral Català i zona d’activitat volcànica relativament recent (la més jove i millor conservada de la península Ibèrica).

Olot i la seva comarca mantenen importants senyals d’una presència humana des del Paleolític Mitjà, amb èpoques de major i menor activitat i jaciments a la vall del riu Llierca, on les formacions calcàries han creat coves que afavoreixen l’habitabilitat humana.

Amb tot, la ciutat, no neix fins al segle IX (moment en què es té constància escrita de la seva fundació), dins de la política de repoblació dels comptes francs que dominaven la regió, i es consolida a la Catalunya Vella, territori de molt baixa intensitat de la islamització. La seva localització està vinculada a una cruïlla d’antics camins (utilitzats des de temps de la romanització) entre Ripoll, Santa Pau i Besalú, poblacions d’un relleu medieval molt superior a Olot. Sabem que en el segle XIII la població ha augmentat de forma significativa i es construeixen les primeres muralles.

Durant els anys 1427 i 1428 sengles terratrèmols destrueixen pràcticament la vila, que es reconstrueix, poc després, en uns terrenys pròxims, però sota jurisdicció reial, abandonant les limitacions de la jurisdicció religiosa.

L’etapa dels segles XVI, XVII i XVIII representa la confirmació del lideratge d’Olot sobre un territori cada vegada més extens, de manera que quan s’arriba al segle XIX, ha esdevingut un important centre industrial, amb forta presència sindical i reivindicativa, que la converteix  en una punta de llança del moviment obrer català. De totes formes, la comarca es veurà afectada per les tres guerres carlistes viscudes a Catalunya (en especial la tercera, de 1872 a 1876), que provoquen la decadència d’una activitat econòmica florida, basada en la indústria tèxtil, l’adobat i la indústria mecànica, i també de la vida social, instal·lant-se en ella un dels epicentres de la societat més religiosa i conservadora del període de la Restauració borbònica.

Durant aquest segle XIX es consolida l’Escola d’Art d’Olot, continuació de l’Escola de Belles Arts, creada per a formar artistes, dibuixants i disenyadors per a les estampacions de teixits (les indianes) que es produïen a la ciutat. Fruit d’aquesta tradició i vinculat a corrents romàntiques europees sorgeix un moviment artístic (conegut com l’Escola d’Olot) encapçalat pels pintors Josep Berga i els germans Vayreda, impulsores a la vegada d’una altra de les activitats pròpies de la ciutat: les fàbriques de imaginaria (sants) de la que encara queden alguns tallers en actiu i un Museu in situ.


Crea una pàgina web gratuïta Webnode